5.1. L’enunciat i els tres temes
El diccionari presenta cada verb amb cinc formes: l’enunciat.
amo, amas, amare, amaui, amatum
És a dir: 1a sg. del present, 2a sg. del present, infinitiu, 1a sg. del perfet i supí. D’aquí surten tres temes, i cada tema serveix per a uns temps concrets:
| Tema | Com s’obté | Temps que forma |
|---|---|---|
| Present ama- | infinitiu sense -re | present, imperfet (i futur), activa i passiva; participi de present; infinitiu de present |
| Perfet amau- | perfet sense -i | perfet, plusquamperfet (i futur perfet) actius; infinitiu de perfet actiu |
| Supí amat- | supí sense -um | participi de perfet (amatus) i, amb ell, tots els temps de perfet passius |
5.2. Les conjugacions
| Conjugació | Infinitiu | Model |
|---|---|---|
| 1a | -āre | amo, amas, amare, amaui, amatum «estimar» |
| 2a | -ēre (e llarga) | moneo, mones, monere, monui, monitum «advertir» |
| 3a | -ĕre (e breu) | rego, regis, regere, rexi, rectum «dirigir» |
| 4a | -īre | audio, audis, audire, audiui, auditum «sentir» |
| Mixta | -ĕre, però 1a sg. en -io | capio, capis, capere, cepi, captum «agafar» |
5.3. Desinències personals
| Persona | Activa | Perfet actiu | Passiva |
|---|---|---|---|
| 1a sg. | -o / -m | -i | -or / -r |
| 2a sg. | -s | -isti | -ris |
| 3a sg. | -t | -it | -tur |
| 1a pl. | -mus | -imus | -mur |
| 2a pl. | -tis | -istis | -mini |
| 3a pl. | -nt | -erunt (-ere) | -ntur |
Fixa’t que la -r és la marca de la passiva (amat «estima» / amatur «és estimat»).
5.4. El verb sum
sum, es, esse, fui «ser, estar, haver-hi, existir». És irregular, però imprescindible: a més de verb copulatiu, serveix per formar els temps de perfet passius.
| Present | Imperfet | Futur | Perfet | Plusquamp. |
|---|---|---|---|---|
| sum | eram | ero | fui | fueram |
| es | eras | eris | fuisti | fueras |
| est | erat | erit | fuit | fuerat |
| sumus | eramus | erimus | fuimus | fueramus |
| estis | eratis | eritis | fuistis | fueratis |
| sunt | erant | erunt | fuerunt | fuerant |
Subjuntiu: present sim, sis, sit, simus, sitis, sint; imperfet essem, esses, esset…; perfet fuerim, fueris…; plusquamperfet fuissem, fuisses…. Infinitius: esse (present), fuisse (perfet), futurum esse o fore (futur).
Est amb datiu expressa possessió: Mihi est liber «Tinc un llibre» (literalment, «per a mi hi ha un llibre»).