9.1. La concordança
- Subjecte i verb concorden en nombre i persona: Milites pugnant.
- Adjectiu i substantiu, en gènere, nombre i cas: magnae urbes.
- Subjecte i atribut, en cas (nominatiu) i, si és adjectiu, també en gènere i nombre: Roma pulchra est.
9.2. Oració copulativa i predicativa
- Copulativa: verb sum (o fio, uideor) + atribut en nominatiu. Errare humanum est «Equivocar-se és humà».
- Predicativa: qualsevol altre verb. Pot ser transitiva (amb CD) o intransitiva.
Errare humanum est.
1Oració simple copulativa
El verb és est, una forma de sum: és copulativa, així que busca un atribut en nominatiu. humanum és l’atribut i l’infinitiu errare fa de subjecte, com un substantiu neutre («l’equivocar-se»).
ErrareSubj. (infinitiu)humanumAtributestV copulatiu
Est sense atribut vol dir «hi ha» o «existeix»: Est in Gallia oppidum «Hi ha a la Gàl·lia una ciutat».
9.3. Les funcions i el seu cas
| Funció | Cas habitual | Exemple |
|---|---|---|
| Subjecte | Nominatiu (acusatiu a l’oració d’infinitiu) | Caesar uenit. |
| Atribut | Nominatiu | Caesar consul erat. |
| Complement directe | Acusatiu | Caesar urbem cepit. |
| Complement indirecte | Datiu | Caesar militibus praemia dedit. |
| Predicatiu | El mateix cas que el subjecte o el CD | Caesarem consulem creauerunt «Van nomenar cònsol Cèsar». |
| Complement agent | a/ab + ablatiu | Vrbs a Caesare capta est. |
| Complement del nom | Genitiu | uirtus militum |
| Complement circumstancial | Ablatiu; preposició + acusatiu o ablatiu | Gladio pugnat; in urbe manet. |
9.4. Valors dels casos
Aquí tens els usos que surten més a la PAU. Quan analitzis, fes servir aquests noms exactes.
Nominatiu: subjecte, atribut i predicatiu del subjecte.
Vocatiu: la persona a qui es parla. Sol anar entre comes: Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? «Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?» (Ciceró).
Acusatiu:
- complement directe: Arma uirumque cano «Canto les armes i l’home» (Virgili);
- direcció, amb ad o in (amb noms de ciutat, sense preposició): Romam eo «Vaig a Roma»; ad Kalendas Graecas;
- extensió en el temps («durant») o en l’espai: tres annos regnauit «va regnar durant tres anys»;
- exclamació: O tempora, o mores! «Quins temps, quins costums!» (Ciceró);
- subjecte d’infinitiu (12.2).
Genitiu:
- possessiu o complement del nom: casus belli «motiu de guerra»; curriculum uitae;
- partitiu (el tot del qual es pren una part): pars militum «una part dels soldats»; nihil noui sub sole «res de nou sota el sol»;
- objectiu (equival a un CD): amor patriae «l’amor a la pàtria»; ignorantia legis «el desconeixement de la llei»;
- de qualitat: uir magni ingenii «un home de gran talent»;
- complement d’adjectius: cupidus gloriae «desitjós de glòria»;
- amb causa i gratia posposats, «per, a causa de»: honoris causa «per honor».
Datiu:
- complement indirecte: Vrbi et orbi «a la ciutat i al món»;
- d’interès («per a, en benefici de»): Non scholae sed uitae discimus «No aprenem per a l’escola, sinó per a la vida»;
- possessiu, amb sum: Mihi est domus «Tinc una casa»;
- complement d’adjectius (similis, utilis, amicus) i de verbs compostos (praesum, adsum): Caesar exercitui praeerat «Cèsar estava al comandament de l’exèrcit»;
- de finalitat, sovint amb un altre datiu (doble datiu): auxilio uenire «venir en ajuda»; Hoc mihi curae est «Això em preocupa».
Ablatiu: és el cas dels complements circumstancials. Pregunta’t quina circumstància expressa.
| Valor | Exemple | Traducció |
|---|---|---|
| Instrument | gladio occidit | va matar amb l’espasa |
| Manera | magna cura, cum cura; motu proprio | amb molta cura; per iniciativa pròpia |
| Causa | metu fugit | va fugir per por |
| Temps («quan») | eo tempore, prima luce | en aquell moment, a trenc d’alba |
| Lloc on | in urbe | a la ciutat |
| Procedència | ex urbe; Roma (ciutat) | de la ciutat; de Roma |
| Separació | periculo liberare | alliberar del perill |
| Companyia | cum amicis | amb els amics |
| Agent | a Caesare | per Cèsar |
| Comparació | altior Marco | més alt que Marc |
| Qualitat | uir magna uirtute | home de gran valor |
| Règim verbal | utor, fruor, potior + abl. | gladio utitur «fa servir l’espasa» |
| Ablatiu absolut | urbe capta | presa la ciutat (11.3) |
9.5. Complements de lloc
| Pregunta | Construcció general | Ciutats, domus, rus |
|---|---|---|
| Vbi? On? | in + abl.: in Gallia | locatiu: Romae, Athenis, domi |
| Quo? Cap a on? | in / ad + ac.: in Galliam | acusatiu: Romam, domum |
| Vnde? D’on? | ex / ab / de + abl.: ex Gallia | ablatiu: Roma, domo |
| Qua? Per on? | per + ac.: per Galliam | ablatiu: Via Appia |
9.6. Complements de temps
- Quan? Ablatiu: tertio anno «el tercer any», illo tempore «en aquell temps» (d’aquí ab illo tempore).
- Durant quant de temps? Acusatiu (de vegades amb per): decem annos «durant deu anys».
- Abans / després: ante i post + acusatiu: post meridiem «després del migdia».
9.7. Modalitat oracional
- Enunciatives: indicatiu. Negació: non.
- Interrogatives: amb pronom o adverbi interrogatiu (quis, cur «per què?», ubi «on?», quo, quando) o amb partícules:
- -ne (unida a la primera paraula): pregunta neutra. Venisne? «Véns?»
- nonne: s’espera un «sí». Nonne uenis? «Que no véns?» (= oi que véns?)
- num: s’espera un «no». Num uenis? «Que potser véns?» (= no vindràs, oi?)
- Exhortatives, desideratives i imperatives: subjuntiu o imperatiu (6.3 i 6.6).