17.1. Quod causal
Es tradueix «perquè».
- Amb indicatiu, la causa és real segons l’autor: Heluetii reliquos Gallos uirtute praecedunt, quod fere cotidianis proeliis cum Germanis contendunt. «Els helvecis superen en valor els altres gals, perquè lluiten contra els germans gairebé cada dia» (Cèsar).
- Amb subjuntiu, la causa l’al·lega una altra persona: «perquè (segons deien)». Socrates accusatus est quod iuuentutem corrumperet. «Sòcrates va ser acusat perquè (segons els seus acusadors) corrompia la joventut».
Socrates accusatus est quod iuuentutem corrumperet.
1Oració principal passiva
accusatus est és un perfet passiu: Socrates és el subjecte pacient. L’oració amb quod explica per què va ser acusat.
SocratesSubj.accusatus estV (passiva)1.1 quod …CC causa
1.1Sub. adverbial causal (quod + subjuntiu)CC causa
El subjuntiu corrumperet indica que la causa no l’afirma l’autor, sinó uns altres: «perquè, segons deien…».
quodNexeiuuentutemCDcorrumperetV
17.2. Quod relatiu o quod conjunció
Quod pot ser el neutre del relatiu (nom. o ac. sg.) o una conjunció. Per distingir-los:
| És relatiu si… | És conjunció si… |
|---|---|
| té antecedent neutre singular (templum quod…) o no té antecedent («allò que»); | no hi ha antecedent possible; |
| dins la seva oració té funció (subjecte o CD): al seu verb li falta aquest element. | la seva oració és completa sense ell. |
- Templum quod uides antiquum est: relatiu, CD de uides.
- Gaudeo quod uenisti: conjunció, «m’alegro que hagis vingut» (completiva, «el fet que»).
A més, quod a principi de frase pot ser relatiu d’enllaç: Quod si… «I si…, però si…».