L’infinitiu és un substantiu verbal. Pot tenir subjecte propi o compartir-lo amb el verb principal.
12.1. Infinitiu concertat
El seu subjecte és el mateix que el del verb principal, o no té subjecte expressat. Es tradueix per un infinitiu català.
- Com a subjecte: Errare humanum est «Equivocar-se és humà»; Dulce et decorum est pro patria mori «És dolç i honrós morir per la pàtria» (Horaci).
- Com a CD de verbs com possum, uolo, nolo, debeo, cupio, incipio, constituo: Hostes pugnare constituerunt «Els enemics van decidir lluitar».
12.2. Oració d’infinitiu no concertat
L’infinitiu té un subjecte propi en acusatiu. És la manera llatina de dir «que…» després de verbs de:
- llengua: dico, nuntio, narro, respondeo;
- pensament: puto, credo, existimo, scio, arbitror;
- percepció: uideo, audio, sentio;
- impersonals: constat «és sabut», oportet, necesse est.
Es tradueix amb «que» + verb en forma personal, i l’acusatiu passa a ser el subjecte en català:
Dico Marcum uenire. «Dic que Marc ve».
Dico Marcum uenire.
1Oració principal (verb de llengua)
Dico és un verb de llengua: el que es diu va en una oració d’infinitiu, que fa de CD. El seu subjecte, Marcum, va en acusatiu.
1.1Sub. completiva d’infinitiuCD
Subjecte en acusatiu + infinitiu. Es tradueix amb «que» i un verb conjugat: «que Marc ve». L’infinitiu de present indica que les dues accions són simultànies.
L’oració sencera funciona com a CD (o com a subjecte, amb els impersonals).
El reflexiu. Si el subjecte de l’infinitiu és el mateix que el del verb principal, es fa servir se; si és un altre, eum, eam, eos:
- Caesar dixit se uicisse. «Cèsar va dir que (ell mateix) havia vençut».
- Caesar dixit eum uicisse. «Cèsar va dir que ell (un altre) havia vençut».
Caesar dixit se uicisse.
1Oració principal (verb de llengua)
Verb de llengua (dixit) amb una oració d’infinitiu com a CD. El subjecte de l’infinitiu és el reflexiu se: remet al subjecte de la principal, Cèsar.
1.1Sub. completiva d’infinitiuCD
se és el subjecte en acusatiu i uicisse un infinitiu de perfet: l’acció és anterior a la de dixit, per això es tradueix «havia vençut».
12.3. Correlació temporal
L’infinitiu no indica un temps absolut, sinó una relació amb el verb principal:
| Infinitiu | Relació | Verb principal en present | Verb principal en passat |
|---|---|---|---|
| Present | simultaneïtat | Dico te legere: dic que llegeixes | Dixi te legere: vaig dir que llegies |
| Perfet | anterioritat | Dico te legisse: dic que vas llegir / has llegit | Dixi te legisse: vaig dir que havies llegit |
| Futur (ampliació) | posterioritat | Dico te lecturum esse: dic que llegiràs | Dixi te lecturum esse: vaig dir que llegiries |